Sant Cugat, una ciutat plenament cultural

Avui fa un mes que hi soc a Barcelona. A les nou del matí vaig pujar
al cotxe per dirigir-me a la que seria la meua ciutat durant al menys un curs. Tot per a mi era nou: ciutat, amics, classe, professors, estudis... i a part de portar-me les maletes, la il·lusió i les ganes, també portava la intriga, els nervis i la por.

Però ja no hi podia dir que no havia estat lluitant des de que tinc consciència per a acomplir el meu somni, estudiar periodisme. Un dia després de la meua arribada em vaig dirigir cap a la universitat doncs començava tot un curs per gaudir d'allò que tant esforç i hores d'estudi m'havia costat aconseguir.

Durant uns dies d'acollida els invitats es van encarregar de transmetre'ns il·lusió i ganes per aquesta professió i ens van mostrar la forma en que l'estimaven. Ens van recomanar començar a fer pràctiques, jo, una mica perduda però amb ganes, setmanes després vaig decidir que havia de començar.

Escena de truca un inspector

Cugat. cat va ser la radio que em va voler ajudar i encara que no sé molt ells s'esforcen en ensenyar-me tot el que saben sobre aquesta professió que espere que siga la meua en un futur, si ja no ho és.

Aquest blog m'ha ensenyat varies coses. Una d'elles, fixar-me en tots els cartells que hi és la paraula "teatre" o derivats. Així és com la primera volta que vaig anar a Sant Cugat em vaig fixar on eren els llocs que s'encarregaven de fer aquest art de la interpretació. Van ser especialment dos en els que em vaig fixar, el teatre-auditori i Can Ninot.

Llegint i investigant un poc vaig descobrir que Can Ninot era una mena d'escola de teatre petita on s'encarregaven d'ensenyar a infants i adults i com si fos cosa del destí, el segon dia que hi era a Cugat.cat una companya va haver d'anar a cobrir aquest teatre, com ella diu, més petit de Catalunya. Ací vos d'eixe l'enllaç de la noticia: http://www.cugat.cat/noticies/Cultura/67429.htm/can_ninot_aixeca_el_telo_mostrant-se_com_un_teatre_de_proximitat

Però com ja he avançat abans, hi ha un altre lloc on les persones que actuen passen a ser altres de diferents, el teatre-auditori. Pot semblar que el teatre siga una afició d'intel•ligents, una afició cara, una afició quasi desapareguda I baix l'ombra d'altre gran art com és cinema. Però no és així. Ens sorprendríem de l'aposta cultural d'alguns llocs, una aposta on el teatre hi és. I és el que fan a Sant Cugat, jo mateixa m'hi vaig sorprendre quan vaig entrar a la web de notícies i em vaig trobar amb aquesta:
http://tv.cugat.cat/TVRVideo/TVRCugat.html?ir=2112

Va ser aleshores quan vaig posar-me a investigar una mica més i vaig descobrir que aquesta ciutat tan activament cultural ens oferirà d'ací uns dies obres tals com Pedra de tartera o truca un inspector.

Esperem d'ací uns dies poder contar-vos com ha sigut la interpretació, quanta gent hi havia i que li ha semblat al públic les obres.