Actuant...

Tots actuem, i vulguem o no ho fem constantment. Quantes vegades al llarg d'un dia ens fem passar per algú realment no som? O quantes voltes diem coses que no pensem? Ens fem els valents davant d'una situació en la qual tenim por. Somriem quan estem tristos només per a que no se'ns note que no estem bé.

Com aquestos hi ha moltíssims exemples... "No et trobe a faltar" quan realment pensem "Tinc unes ganes de veure't que no puc en elles"

Coses com aquestes són les que reivindicava El Cavernícola en la seua actuació. Una mena de monòleg barrejat de decoració i actuació en escena. Josep Julien va obrir la seua actuació amb un vídeo on clarament ja es podia preveure la temàtica de la seua actuació. Aquest vídeo mostrava imatges d'ell i la seua dona, segons va dir ell minuts després, realitzant algunes de les activitats rutinàries de la llar.

Després d’ el final del vídeo va aparèixer en escena i es va dirigir al públic masculí baix el nom de "Jilipoyas" i va començar la seua actuació. Durant aquesta va plantejar diversos moments que se'ns plantegen dia dia i va comparar les formes d'actuació de les dones amb les dels homes, cosa que va provocar les rialles de tota la sala.

Subratllava les diferències entre ambdós sexes sense oblidar-se del títol de la seua funció per la qual cosa tornava als temps més primitius de l'existència humana per fer veure com les diferències entre els sexes venen de fa temps.


Josep Julien fa un monòleg amb interpretació de les situacions del dia dia mostrant-nos que tot el que fem al llarg de la jornada pot ser perfectament interpretat i que vist d'una altra perspectiva és fins i tot còmic. Així mateix explica que tot i que hi ha diferències és necessari entendre al sexe oposat.