L'obra 'El Club de la Corbata' il·lustra l'amistat i la desconfiança entre els homes

'El club de la corbata' es representa aquest diumenge al Casal de Cultura de Valldoreix dins la 18a Mostra de Teatre que organitza el grup Teatre Espiral. L'obra utilitza un humor intel·ligent per mostrar l'amistat entre dos homes i la seva relació amb un misteriós club. El muntatge començarà a les set de la tarda i està dirigit per Rosana Viloca.

Imatge d'una representació
 anterior de la mostra

L'obra va ser escrita pel francès Roger-Lacan i el seu argument gira al voltant de l'amistat entre el Jaume i el Miquel, protagonitzats per Jordi Rodríguez i Eduard Asensio, respectivament.

Un dels personatges, en Jaume, fa anys, però el seu millor amic, en Miquel, no pot assistir a la seva festa perquè té un sopar amb el 'Club de la Corbata'. Jaume intentarà trobar resposta a totes les preguntes que giren al voltant d'aquesta desconeguda associació. La directora del grup Teatre Espiral, Trini Escrihuela,  ha explicat més detalls sobre l'obra i un dels seus protagonistes 'És una comèdia molt més actual i a més tenim la interpretació d'un actor que va venir a fer 'Paraules encadenades''

El muntatge, a càrrec del grup de teatre Gespa, mostra com un detall desconegut de l'altre dificulta una amistat d'anys entre ambdós protagonistes.

http://www.cugat.cat/noticies/Cultura/67829.htm/l_obra__el_club_de_la_corbata__il%B7lustra_l_amistat_i_la_desconfian%E7a_entre_els_homes

Las voces del teatro

El concepto "teatro" se puede interpretar de dos formas diferentes. Al pronunciar la palabra podemos imaginar "teatro" como obra, como actuación, como lugar... Sin embargo todas estas acepciones tienen un mismo origen: la Grecia clásica. Una Grecia que dista mucho de la actual. Grandes pensadores establecieron parte de la filosofía y la forma de pensar que tenemos hoy en día. Pensadores como Aristóteles, Platón, Heráclito, Diógenes y una infinidad más dan renombre a esta gran civilización que vivió y se desarrolló bañada por las aguas del mar Mediterráneo.

Como dice Rosa Canós, licenciada en filología clásica por la Universidad Autónoma de Barcelona, "los griegos lo inventaron todo". Con esta afirmación la profesora quiere expresar que hemos heredado casi todo de la antigua Grecia: costumbres, filosofía, palabras, deportes y sobretodo... TEATRO.

Teatro como espectáculo y teatro como lugar, como recinto.

Teatros hay muchos y de muchas formas. Los hay grandes, pequeños, con muchas butacas, con pocas, con inmensos escenarios... Pero todo el que entra ahí lo hace para maravillarse, para cambiar y convertirse por un instante en otra persona o para embriagar…Este último es el caso de la ópera: la voz del teatro.

Los dos posts (como se dice en el argot "blogero") siguientes van dedicados a una ópera. Una obra que se estrenó el 28 de octubre en Sant Cugat del Vallés pero que no he podido publicar a tiempo. El primero es la noticia previa a la obra y el segundo informa sobre las sensaciones que me transmitió dicha ópera y las reacciones de parte del publico que asistió.

'L'Elisir d'amore' embriagarà aquesta nit el Teatre-Auditori

L'òpera 'L'Elisir d'amore' arriba aquest divendres al Teatre-Auditori de la mà del Cor Amics de l'Òpera de Sabadell. La peça, composta per Gaetano Donizetti en només 15 dies, es representa a partir de les nou del vespre amb les veus d'Albert Casals i Elisa Vélez i l'acompanyament musical de l'Orquestra Simfònica del Vallès.

L'espectacle mostra allò que el seu protagonista, Nemorino, és capaç de fer per aconseguir l'amor d'Adina. Per tal de conquerir-la, cerca l'ajuda d'un personatge que posseeix una beguda que enamora a aquell que la pren. Però una coincidència inoportuna del destí fa que l'efecte de l'elixir s'incrementi més de l'esperat.

L'òpera, que començarà a les nou del vespre, té una durada de dues hora i mitja amb dos intermedis.

Sant Cugat, una ciutat plenament cultural

Avui fa un mes que hi soc a Barcelona. A les nou del matí vaig pujar
al cotxe per dirigir-me a la que seria la meua ciutat durant al menys un curs. Tot per a mi era nou: ciutat, amics, classe, professors, estudis... i a part de portar-me les maletes, la il·lusió i les ganes, també portava la intriga, els nervis i la por.

Però ja no hi podia dir que no havia estat lluitant des de que tinc consciència per a acomplir el meu somni, estudiar periodisme. Un dia després de la meua arribada em vaig dirigir cap a la universitat doncs començava tot un curs per gaudir d'allò que tant esforç i hores d'estudi m'havia costat aconseguir.

Durant uns dies d'acollida els invitats es van encarregar de transmetre'ns il·lusió i ganes per aquesta professió i ens van mostrar la forma en que l'estimaven. Ens van recomanar començar a fer pràctiques, jo, una mica perduda però amb ganes, setmanes després vaig decidir que havia de començar.

Escena de truca un inspector

Cugat. cat va ser la radio que em va voler ajudar i encara que no sé molt ells s'esforcen en ensenyar-me tot el que saben sobre aquesta professió que espere que siga la meua en un futur, si ja no ho és.

Aquest blog m'ha ensenyat varies coses. Una d'elles, fixar-me en tots els cartells que hi és la paraula "teatre" o derivats. Així és com la primera volta que vaig anar a Sant Cugat em vaig fixar on eren els llocs que s'encarregaven de fer aquest art de la interpretació. Van ser especialment dos en els que em vaig fixar, el teatre-auditori i Can Ninot.

Llegint i investigant un poc vaig descobrir que Can Ninot era una mena d'escola de teatre petita on s'encarregaven d'ensenyar a infants i adults i com si fos cosa del destí, el segon dia que hi era a Cugat.cat una companya va haver d'anar a cobrir aquest teatre, com ella diu, més petit de Catalunya. Ací vos d'eixe l'enllaç de la noticia: http://www.cugat.cat/noticies/Cultura/67429.htm/can_ninot_aixeca_el_telo_mostrant-se_com_un_teatre_de_proximitat

Però com ja he avançat abans, hi ha un altre lloc on les persones que actuen passen a ser altres de diferents, el teatre-auditori. Pot semblar que el teatre siga una afició d'intel•ligents, una afició cara, una afició quasi desapareguda I baix l'ombra d'altre gran art com és cinema. Però no és així. Ens sorprendríem de l'aposta cultural d'alguns llocs, una aposta on el teatre hi és. I és el que fan a Sant Cugat, jo mateixa m'hi vaig sorprendre quan vaig entrar a la web de notícies i em vaig trobar amb aquesta:
http://tv.cugat.cat/TVRVideo/TVRCugat.html?ir=2112

Va ser aleshores quan vaig posar-me a investigar una mica més i vaig descobrir que aquesta ciutat tan activament cultural ens oferirà d'ací uns dies obres tals com Pedra de tartera o truca un inspector.

Esperem d'ací uns dies poder contar-vos com ha sigut la interpretació, quanta gent hi havia i que li ha semblat al públic les obres.

Actuant...

Tots actuem, i vulguem o no ho fem constantment. Quantes vegades al llarg d'un dia ens fem passar per algú realment no som? O quantes voltes diem coses que no pensem? Ens fem els valents davant d'una situació en la qual tenim por. Somriem quan estem tristos només per a que no se'ns note que no estem bé.

Com aquestos hi ha moltíssims exemples... "No et trobe a faltar" quan realment pensem "Tinc unes ganes de veure't que no puc en elles"

Coses com aquestes són les que reivindicava El Cavernícola en la seua actuació. Una mena de monòleg barrejat de decoració i actuació en escena. Josep Julien va obrir la seua actuació amb un vídeo on clarament ja es podia preveure la temàtica de la seua actuació. Aquest vídeo mostrava imatges d'ell i la seua dona, segons va dir ell minuts després, realitzant algunes de les activitats rutinàries de la llar.

Després d’ el final del vídeo va aparèixer en escena i es va dirigir al públic masculí baix el nom de "Jilipoyas" i va començar la seua actuació. Durant aquesta va plantejar diversos moments que se'ns plantegen dia dia i va comparar les formes d'actuació de les dones amb les dels homes, cosa que va provocar les rialles de tota la sala.

Subratllava les diferències entre ambdós sexes sense oblidar-se del títol de la seua funció per la qual cosa tornava als temps més primitius de l'existència humana per fer veure com les diferències entre els sexes venen de fa temps.


Josep Julien fa un monòleg amb interpretació de les situacions del dia dia mostrant-nos que tot el que fem al llarg de la jornada pot ser perfectament interpretat i que vist d'una altra perspectiva és fins i tot còmic. Així mateix explica que tot i que hi ha diferències és necessari entendre al sexe oposat.

S'obre el teló...

Benvinguts i benvingudes a l'última funció!

Com el seu nom indica, la temàtica d'aquest blog serà el teatre. Així doncs durant aquests mesos anirem parlant i informant sobre l'actualitat teatral de Barcelona. El tema principal no serà exclusivament informar sobre la cartellera que hi ha sinó que intentarem parlar amb algú que s'hi dedique al teatre, també comptarem amb opinions d'espectadors i si hi ha sort amb la d'algun actor.
Així doncs espero poder fer-vos gaudir de l'art de la interpretació i que tots plegats puguem aprendre molt més del que sabem d'aquesta activitat que es remunta a l'època grega.
Comencem...