Avui fa un mes que hi soc a Barcelona. A les nou del matí vaig pujar
al cotxe per dirigir-me a la que seria la meua ciutat durant al menys un curs. Tot per a mi era nou: ciutat, amics, classe, professors, estudis... i a part de portar-me les maletes, la
il·lusió i les ganes, també portava la intriga, els nervis i la por.
Però ja no hi podia dir que no havia estat lluitant des de que tinc consciència per a acomplir el meu somni, estudiar periodisme. Un dia després de la meua arribada em vaig dirigir cap a la universitat doncs començava tot un curs per gaudir d'allò que tant esforç i hores d'estudi m'havia costat aconseguir.
Durant uns dies d'acollida els invitats es van encarregar de transmetre'ns
il·lusió i ganes per aquesta professió i ens van mostrar la forma en que l'estimaven. Ens van recomanar començar a fer pràctiques, jo, una mica perduda però amb ganes, setmanes després vaig decidir que havia de començar.
 |
| Escena de truca un inspector |
Cugat. cat va ser la radio que em va voler ajudar i encara que no sé molt ells s'esforcen en ensenyar-me tot el que saben sobre aquesta professió que espere que siga la meua en un futur, si ja no ho és.
Aquest
blog m'ha ensenyat varies coses. Una d'elles, fixar-me en tots els cartells que hi és la paraula "teatre" o derivats. Així és com la primera volta que vaig anar a Sant Cugat em vaig fixar on eren els llocs que s'encarregaven de fer aquest art de la interpretació. Van ser especialment dos en els que em vaig fixar, el teatre-auditori i Can Ninot.
Llegint i investigant un poc vaig descobrir que Can Ninot era una mena d'escola de teatre petita on s'encarregaven d'ensenyar a infants i adults i com si fos cosa del destí, el segon dia que hi era a Cugat.cat una companya va haver d'anar a cobrir aquest teatre, com ella diu, més petit de Catalunya. Ací vos d'eixe l'enllaç de la noticia:
http://www.cugat.cat/noticies/Cultura/67429.htm/can_ninot_aixeca_el_telo_mostrant-se_com_un_teatre_de_proximitat
Però com ja he avançat abans, hi ha un altre lloc on les persones que actuen passen a ser altres de diferents, el teatre-auditori. Pot semblar que el teatre siga una afició
d'intel•ligents, una afició cara, una afició quasi desapareguda I baix l'ombra d'altre gran art com és cinema. Però no és així. Ens sorprendríem de l'aposta cultural d'alguns llocs, una aposta on el teatre hi és. I és el que fan a Sant Cugat, jo mateixa m'hi vaig sorprendre quan vaig entrar a la web de notícies i em vaig trobar amb aquesta:
http://tv.cugat.cat/TVRVideo/TVRCugat.html?ir=2112
Va ser aleshores quan vaig posar-me a investigar una mica més i vaig descobrir que aquesta ciutat tan activament cultural ens oferirà d'ací uns dies obres tals com
Pedra de tartera o
truca un inspector.
Esperem d'ací uns dies poder contar-vos com ha sigut la interpretació, quanta gent hi havia i que li ha semblat al públic les obres.