A les nou del vespre les llums del Teatre-Auditòri de Sant Cugat es van apagar per donar començament a l'òpera del mestre Gaetano Donizetti. La música del cor Amics de l'Òpera de Sabadell, les veus dels cantants i actors i la possada en escena confirmaren que 'L'elisir d'amore' és la millor òpera de Donizetti. Es tracta d'un muntatge amb to alegre, distret i còmic. Cosa que la diferència de moltes de les òperes escrites. La representació va ser acollida segons Cugat.cat per prop de 600 persones.
El tema principal de la peça és l'amor entre dos joves. L'obra mostra el desig desesperat de Nemorino per aconseguir l'amor d'Adina, una rica vilatana que el rebuja. Un nouvingut al poble afirma que coneix el remei que farà que la jove Adina s'enamore de Nemorino.
L'acció es situa en un petit poble del país Vasc francés. El primer acte narra com Adina actua de forma indiferent a la figura de l'enamorat Nemorino. Aquest després de sentir la història de Tristany i Isolda confia en que trobarà al igual que la parella un elixir que li farà aconsegui l'amor de la jove. Dumalcàmara, un xarlatà, li ofereix l'elixir que no és altra cosa que vi de Bourdeus. Nemorino confia tant en l'elixir que a pesar que Adina hadecidit casar-se amb el Sargent Belcore no s'alarma. Adina, cabrejada per l'actuació de Nemorino anuncia el seu casament i és aleshores quan desesperat cerca novament l'ajut de Dumalcamara.
 |
| Un moment de l'obra seguida per 600 espectadors |
El segon acte comença amb la boda entre el Sargent i la jove. Nemorino desesperat i sense diners accepta l'oferta del Sargent per alistar-se en l'exèrcit doncs és l'unica forma d'aconseguir or per comprar novament l'elixir. Mentres tant Adina retrasa la boda perque s'adona que a qui realment estima és a Nemorino. Adina disgustada per l'alistament d'aquest en l'exèrcit li confesa el seu amor. El sargent respon de forma positiva "quedan más mujeres en el mundo" mentres que Dumalcamara es sent orgullós d'haver "enamorat" als dos joves amb el seu elixir.
El públic ha expressat, després de l'obra, la seva crítica de l'obra. "És diferent de les altres pel to alegre i còmic" afirmava una dona. "Molt bé van molt acompasats, les veus estan molt bé i la veus del Nemorino em recorda a la veu de Carreras" afirmava un home de mitjana edat. "Un argument senzill i una obra molt digna" informava un altre.
Una volta més la posada en escena, les veus, la música i l'ambient del tatre ha enamorat a tot un públic.
